En primer lloc, l’increment notable de la incidència de la malaltia coronària en la nostra societat i l’increment de l’esperança de vida en la nostra societat, fan que hagi augmentat d’una manera considerable la quantitat de persones que pateixen algun trastorn cardíac crònic.
En segon lloc, el desenvolupament tecnològic ens ha permès disposar de proves diagnòstiques de gran qualitat, amb les quals podem obtenir un diagnòstic molt precís de l’estat del cor. És el cas, en especial, de l’ecocardiografia de Doppler en color que permet una visualització directa i de gran qualitat de les estructures cardíaques i la circulació de la sang d’una manera ràpida i sense cap molèstia per al pacient.
I en tercer lloc, perquè també el tractament de les malalties cardíaques ha experimentat enormes avenços, tant en el terreny dels medicaments, com en els dispositius que utilitzem els cardiòlegs, com stents, marcapassos, pròtesis valvulars, desfibril·ladors… També és essencial una estreta col·laboració del cardiòleg amb un bon equip quirúrgic, ja que en alguns casos la cirurgia pot oferir solucions a determinats problemes cardíacs. El paper del cardiòleg en el seguiment, l’estudi i la indicació del moment òptim de la intervenció és fonamental també en aquests casos.
Quins problemes i malalties tracta la cardiologia?
Els més freqüents són:
• Malalties que afecten les estructures del cor. El cardiòleg tracta els pacients que pateixen o han patit angina de pit o infart de miocardi, és a dir, malaltia de les artèries coronàries o cardiopatia isquèmica. Juntament amb les tècniques diagnòstiques i terapèutiques, un seguiment i un tractament adequats són imprescindibles per reduir el risc de recaigudes, recuperar-se correctament i obtenir una bona qualitat de vida en la majoria dels pacients. El símptoma principal d’aquests trastorns és el dolor toràcic. Les valvulopaties o malalties de les vàlvules cardíaques, cada vegada més freqüents, poden estudiar-se actualment d’una manera molt exacta amb l’ecocardiografia de Doppler. Les miocardiopaties o malalties del miocardi, que solen manifestar-se en forma d’insuficiència cardíaca, i que ocasionen dificultat respiratòria i retenció de líquids. Malalties del pericardi, la més freqüent, la pericarditis.
• Alteracions del ritme cardíac. Són molt freqüents les taquicàrdies o acceleracions del cor, com la fibril·lació auricular, les taquicàrdies paroxismals i moltes altres. La cardiologia disposa de bons fàrmacs per al tractament d’aquestes arítmies. En alguns casos pot ser necessari fer un tractament no farmacològic amb una petita intervenció. Les bradicàrdies o baixades de la freqüència cardíaca poden donar lloc a símptomes com desmais o marejos. Per al seu tractament pot ser necessària la implantació d’un marcapassos.
• Alteracions o malalties de l’aorta toràcica, com aneurismes o dilatacions.
• Problemes cardíacs ocasionats per malalties no cardíaques: hipertensió arterial, diabetis mellitus, malalties pulmonars, malalties de la tiroide…
El cardiòleg també té un paper important en la prevenció, ja que un bon control dels factors de risc cardiovascular ajuda a evitar l’aparició de malalties cardíaques. En alguns problemes cardíacs amb component genètic important (com determinades arítmies i miocardiopaties) pot ser recomanable fer cribratge (screening) de familiars propers per detectar precoçment aquestes alteracions. Finalment, una revisió cardiològica en persones asimptomàtiques pot permetre detectar alteracions abans que ocasionin símptomes o complicacions, i establir un tractament adient.
