Una mare arriba al vespre a casa i, amb tota la il·lusió de veure al seu fill que no ha vist des de les 8 del matí, li diu: Hola "carinyo", com t'ha anat el dia? El nen respon: Bé. Què has fet avui? El nen respon: Uf... Què has fet a l’escola? No me’n recordo... Què t’ho has passat bé? Si. Què has dinat? No me’n recordo. A què has jugat?... Segurament el nen està mirant la tele (o jugant a la consola) i la mare parla mentre es va canviant o fa el sopar des de la cuina. Després sopen mentre miren la tele i ja s’ha fet l’hora d’anar a dormir. Us sona aquesta situació?

Als logopedes, quan parlem amb els mestres, ens diuen que a la seva classe hi ha molts nens amb problemes de llenguatge, els nens no tenen prou vocabulari, no saben explicar-se...

I nosaltres ens preguntem: és la vida actual el que provoca tot això? Vivim de pressa, ja no tenim temps per a res. Conversar no vol dir només fer preguntes, sino "ara jo t’explico i després m’expliques tu". De ben segur que si comenceu vosaltres explicant què heu fet durant el dia ja fluirà la conversa i així el nen també començarà a explicar les seves coses (això sí, sense tele de fons, és clar, i mirant-se cara a cara). Ja no recordem com ens agradaven els contes que ens explicava l’àvia? Als vostres fills els encanten els contes i més encara si son els pares qui els hi expliquen.

Font: "Com facilitar el desenvolupament del llenguatge", publicat pel Comitè d'Enllaç Permanent dels terapeutes de la parla / logopedes de la UE ("Dépliants concernant l'aide au développement du langage chez votre enfant", Comité Permanent de Liaison des Orthophonistes/Logopèdes de l'Union Européenne www.cplol.eu).