Des de fa uns dies et sents amb apatia, deixadesa, canvis d’humor, una certa irritabilitat gratuïta, t’envaeix una sensació de tristor...
Les persones ens acostumem a “malviure” ràpidament. Encara que les nostres relacions no siguin satisfactòries, la nostra vida no ens faci sentir feliços, ens conformem acceptant-ho, fins que una crisi o un augment de tensió fan que realment ens plantegem que ens passa alguna cosa.

Els canvis estacionals, com la primavera i la tardor, la falta de llum solar, el dia socialment assenyalat de record dels que ja no hi són, són precipitants d’un comportament que segurament ja porta temps funcionant malament.
El professional de psicologia clínica primer farà un diagnòstic objectiu de si existeixen criteris reals o no per a una depressió, i alhora, de quin tipus de depressió es tracta, ja que n’hi ha de reactives, de cícliques, amb una forta base orgànica... per a, un cop detectada i delimitada la depressió, plantejar un canvi en les pautes de comportament i en la manera en què s’interpreta la realitat, per a així poder adquirir major autocontrol i autoestima.

Hi ha solució i possibilitat de millora. Per què conformar-nos amb un “estic depre” i esperar a què se’ns passi fins la propera temporada?