El passat mes de novembre, el Comitè Intergubernamental de la UNESCO, per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, reunit a Nairobi (Kenya), ha declarat a la Dieta Mediterrània Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La candidatura fou presentada conjuntament per Espanya, Grècia, Itàlia i Marroc.

L'antiga paraula grega diaita, de la qual deriva dieta, significa estil de vida equilibrat, i això és exactament el que és la Dieta Mediterrània, molt més que una pauta nutricional. La Dieta Mediterrània és un estil de vida, no només un patró alimentari que combina ingredients de l'agricultura local, les receptes i formes de cuinar pròpies de cada lloc, els àpats compartits, celebracions i tradicions, que unit a la pràctica d'exercici físic moderat però diari, afavorit per un clima suau, completen aquest estil de vida que la ciència moderna ens convida a adoptar en benefici de la nostra salut, fent d'ella un excel·lent model de vida saludable.

La Dieta Mediterrània és una valuosa herència cultural, que a partir de la simplicitat i la varietat ha donat lloc a una combinació equilibrada i complerta dels aliments, basada en productes frescos, locals i de temporada en la mesura del possible.

Ha estat transmesa de generació en generació des de fa molts segles, i està íntimament vinculada a l'estil de vida dels pobles mediterranis al llarg de la seva història. Ha anat evolucionant, acollint i incorporant sàviament, nous aliments i tècniques fruit de la posició geogràfica estratègica i de la capacitat de mestissatge i intercanvi dels pobles mediterranis. La Dieta Mediterrània ha estat, i continua sent, un patrimoni cultural evolutiu, dinàmic i vital.

No hi ha dubte que a la Mediterrània, quan parlem d'ingredients de la seva dieta, a la trilogia blat, vinya i olivera, als llegums, a les verdures, a les fruites, al peix, als formatges, als fruits secs, tenim que afegir un condiment essencial, potser un ingredient bàsic: la sociabilitat.

La Dieta Mediterrània es caracteritza per l'abundància d'aliments vegetals, com pa, pasta, arròs, verdures, hortalisses, llegums, fruites i fruits secs; l'ús d'oli d'oliva com a font principal de greix, un consum moderat de peix, marisc, aus de corral, productes làctics (iogurt, formatges) i ous, el consum de petites quantitats de carns vermelles i aportacions diàries de vi consumit generalment durant els àpats. La seva importància en la salut de l'individu no es limita al fet que sigui una dieta equilibrada, variada i amb una aportació de macronutrients adequat. Als beneficis del seu baix contingut en àcids grassos saturats i alt en monoinsaturats, així com en carbohidrats complexos i fibra, cal afegir els derivats de la seva riquesa en substàncies antioxidants.

Vivim en un lloc privilegiat, ple de riquesa alimentaria, nutricional i cultural. Però tot i així, els darrers estudis, expliquen que Espanya cada cop s’allunya més del patró de la dieta mediterrània. Els casos d’obesitat infantil i juvenil cada cop són més alarmants. Ens hauríem de plantejar si hem de canviar alguna cosa.

L’assaig clínic més ambiciós que s’ha realitzat fins ara sobre la influencia de la dieta mediterrània en la salut, en particular en les patologies cardiovasculars i diabetis, és l’estudi PREDIMED.

És un assaig clínic aleatoritzat, d’intervenció dietètica que pretén esbrinar si la Dieta Mediterrània, suplementada amb oli d’oliva verge o fruits secs evita l’aparició de complicacions cardiovasculars majors, en persones d’alt risc vascular, comparat amb una dieta baixa en greixos. El projecte aporta evidencies científiques, de que la dieta Mediterrània redueix tots els factors de risc cardiovasculars. Tenim la sort de què membres, de la Universitat Rovira i Virgili i Hospital Sant Joan de Reus, son partícips d’aquest gran estudi.

Per a més informació:
http://fdmed.org/www.candidaturadietamediterranea.org