Els miomes o fibromes de l'úter són tumors benignes de múscul llis uterí que apareixen durant l'edat reproductiva de la dona. Estan presents fins al 40% de les dones, la gran majoria són asimptomàtics i de naturalesa benigna. Tendeixen a estabilitzar un cop arribada la menopausa. Es classifiquen en funció de la seva localització en subserosos (creixen cap a l'exterior de l'úter), intramurals i submucosos (creixen cap a l'interior de l'úter).
Símptomes
Els símptomes més comuns solen ser:
- Regles abundants o sagnat fora del període menstrual.
- Dolor o pressió a la pelvis.
- Augment de la freqüència urinària.
- Increment de mida de l'abdomen.
Diagnòstic
És freqüent que es diagnostiquin durant una revisió ginecològica rutinària mitjançant examen pèlvic i l'ecografia. Els ecògrafs moderns permeten detectar miomes de fins a 5 mm i els sistemes Doppler que incorporen permeten analitzar la seva vascularització. Altres tècniques diagnòstiques són la tomografia axial computeritzada (TAC), la ressonància nuclear magnètica (RNM) i la Histeroscòpia/Laparoscòpia.
Tractament
El tractament dels miomes uterins depèn de diversos factors com la presència de símptomes, l'edat, el nombre, mida i localització dels miomes així com del desig gestacional.
Maneig conservador
- Anticonceptius orals.
- Agonistes de la Gn-RH.
- Dispositiu intrauterí hormonal.
- Embolización.
- Control ecogràfic.
Maneig quirúrgic
- Miomectomia (via histeroscòpica, laparoscòpica o abdominal).
- Ablació endometrial.
- Histerectomia.
Bibliografia bàsica
[1] Miomes uterins. Document de Consens. Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) 2012.
[2] Alternatives to Hysterectomy in the Management of Leiomyomas. ACOG Practice Bulletin No. 96. American College of Obstetricians and Gynecologists. Obstet Gynecol 2008; 112: 201.
[3] Gupta JK.Cochrane Database Syst Rev.2006
