La menopausa es defineix com un cessament permanent de la menstruació com a conseqüència de la pèrdua irreversible de la funció ovàrica. S'acompanya d'infertilitat i un descens dels nivells d'estrògens, que són les principals hormones produïdes per l'ovari. En el període post-menopàusic s'ha observat un augment del risc a patir algunes malalties com l'osteoporosi, la malaltia cardiovascular, la síndrome metabòlica i la diabetis.

S'ha observat que l'edat de la menopausa és més precoç en les dones amb diabetis que en la població general, encara que aquesta troballa no ha estat constant. Tampoc aquesta ben establert si la diabetis modifica la intensitat i la durada dels símptomes relacionats amb la menopausa. Però en ocasions l'arribada a la menopausa fa que algunes dones amb diabetis refereixin dificultat per diferenciar els símptomes d'una hipoglucèmia amb els símptomes vasomotors (sudoració, sufocació, palpitacions) d'aquesta, provocant un augment inadequat de la ingesta d'hidrats de carboni que pot induir hiperglucèmia i, si és de forma repetida, a un increment de pes progressiu a llarg termini. Si per contra, una hipoglucèmia és malinterpretada i es confon amb els símptomes de la menopausa, el retard en el tractament posaria en risc a la pacient. Per aquest motiu, aquelles dones que tinguin dificultat per identificar els símptomes, haurien d'augmentar el nombre d'autocontrols.

Un dels aspectes que més preocupa amb l'arribada de la menopausa és el increment de pes, però aquesta associació no està ben establerta. Els estudis que han avaluat a les dones des abans de l'inici de la menopausa fins al període post-menopàusic no han pogut demostrar un efecte addicional al del propi envelliment.

La composició corporal si sofreix un canvi amb l'arribada de la menopausa, produint-se un augment de la quantitat total de greix corporal i un canvi en la distribució d'aquesta, així com una disminució de la massa muscular. El greix localitzat en malucs i cuixes sol disminuir mentre que la localitzada a la regió abdominal augmenta, motiu pel qual augmenta el perímetre de la cintura. Aquest augment del greix intraabdominal s'ha vinculat a una dificultat en l'acció de la insulina, alteracions en el metabolisme de la glucosa i dels lípids i en estudis epidemiològics a un augment del risc cardiovascular. Per aquest motiu, el risc cardiovascular en les dones augmenta de forma més marcada a partir de la menopausa.

No obstant això, cal assenyalar que aquelles dones que mantenen una activitat física regular després de la menopausa no presenten canvis significatius en el seu perfil metabòlic ni en el patró de distribució del greix corporal respecte al que presentaven abans d'arribar a la menopausa. Per tant, és molt recomanable mantenir una activitat física regular després de la menopausa per disminuir el risc cardiovascular.

Encara que epidemiològicament s'observa una associació entre diabetis i el període post-menopàusic, l'efecte que té la menopausa és difícil de separar de l'efecte de l'edat i del pes corporal que són els més clarament implicats. Per tant, com l'edat no és un factor que aquest al nostre abast poder modificar, un control estricte del pes corporal sembla ser la millor arma de què disposem per disminuir el risc d'aparició de diabetis en aquesta època de la vida.

En resum, l'edat de presentació i els símptomes de la menopausa no semblen ser diferents en les dones amb diabetis que en la població general. Però cal tenir en compte que algunes dones amb diabetis poden necessitar intensificar el control si tenen dificultat per diferenciar els símptomes d'hipoglucèmia dels trastorns vasomotors.

D'altra banda, el control del pes corporal i l'activitat física regular són la millor arma per prevenir l'aparició de diabetis.