Has tingut un nen. És un bon moment per reflexionar sobre com vols que prengui contacte amb el món. Segur que ja ho has estat somiant, un món millor des que el teu petit treu el cap a ell, per a ell i per ell... És per això que els pediatres reivindiquem conceptes. El que abans eren paradigmes ja no són tals. Volem que el teu nen segueixi vinculat a tu, com quan estava al teu ventre. El primer, alletar, o amamantar, la paraula que estima:
1) Alimenta la vida. Donant vida a l'aliment: 'amamanta'
2) 'Amamantar' és estimar. Quan diem 'amor' no sospitem la referència bàsica a l'alletament que tanca la paraula en els seus orígens corporals humans:
mmm ... la pressió dels llavis sobre el mugró
aaaaa ... l'obertura de boca
Resultat: ma-ma-ama ... primer fonema
En quítxua trobem 'pacha-mama' i en els xinesos també ma...
És 'nyu...nyu...', silaba que identifica la dona alletant, reflectint la silaba la posició de boca i llavi del nen alletat, que mostra la felicitat del plaer de l'alletament.
Identifica l'amamantadora en la capacitat del seu cos de donar-se a ella mateixa, creant la unió afectiva i nutrícia única de l'alletar i el mamar, el fetal créixer i fer créixer des del plaer fetal del resguard en el si matern, en la seva alimentació i apaivagat hàbitat uterí, revivint en la genealogia indefugible de l'amor en el matern, bressol de la felicitat.
Això va unit a un altre concepte imprescindible, el contacte pell amb pell. Sabies que posant al teu nadó en decúbit ventral sobre el teu pit, ell serà capaç de reptar i buscar el mugró per començar a alimentar-se, tot just hagi donat el seu primer respir? Sobretot en els 50 minuts posteriors al part, estat de plena lucidesa que experimenta el nadó. Quins avantatges té això? Regula la seva temperatura, freqüència cardíaca i respiratòria, calma el plor, minimitza el trauma de naixement, redueix l'hemorràgia uterina... Aquest, anomenat també mètode cangur, ha de ser practicat sense por, primordialment per la mare, però també pel pare, sense por que es mal acostumi als braços. És imprescindible en els primers 3 mesos de vida, ja que en aquesta etapa es generen les primeres emocions, que depenen bàsicament de l'afecte, i també fomentarà l'establiment de la lactància, evitarà la mort sobtada del lactant i estimularà un passatge saludable del puerperi a la integració completa del nucli familiar.
Finalment, prou de deixar plorar el nadó. Que el nen deixi de plorar per esgotament no vol dir que haguem assolit un objectiu educatiu, ni que estigui satisfet. El plor no és un caprici, cal saber interpretar els diferents requeriments que transmet el teu fill a través del plor. I si volem, com a corol·lari, un bon ritme de son del nadó, que redundi en pares tranquils i vigorosos, dorm amb el teu fill. Abans proscrita, ara es recomana aquesta pràctica, fonamentalment els primers mesos de vida. El teu instint evitarà accidents de caigudes o aixafaments. No ho oblidis, confia en tu. Gaudeix la criança! És un temps breu i únic que donarà sentit a un ésser humà ple. El futur t'ho agrairà.
