Un dels propòsits de moltes persones abans de l'estiu és aprimar-se. La clau per a aprimar-se resideix en no renunciar al plaer dels plats lleugers i gustosos i que la dieta es pugui compaginar amb el dia a dia amb la resta de la família i els amics.
Moltes persones comencen la dieta amb molta motivació, però al cap de poc temps apareix la sensació de frustració i fracàs, quan no s'ha aconseguit l'objectiu que es buscava. No es tracta de baixar de pes ràpidament, sinó d'aprendre a aprimar-se correctament. El més important és perdre el greix del nostre cos i l'excés de líquids, tenint en compte el que ens recomana l'Organització Mundial de la Salut, perdre pes a poc a poc (entre 500 g i 1 kg per setmana). L'èxit està en la disciplina i en aprendre a tenir uns bons hàbits alimentaris. No n'hi ha prou amb menjar menys calories per a aconseguir el nostre objectiu.
Moltes de les dietes hipocalòriques limiten l'acte d'alimentar-se gaudint de la varietat alimentària i de les relacions socials. Una dieta dissociada o hiperproteica o dietes que anomenem “miracle”, trenquen amb la cultura i els hàbits de cada persona. Per aquest motiu val la pena aprimar-se de forma individual, contemplar una manera de menjar equilibrada, saludable i que serveixi com a eina per utilitzar-la durant anys.
La pèrdua de pes saludable s'ha de basar en tres punts bàsics: alimentació hipocalòrica i equilibrada, exercici físic i una relació saludable amb el menjar. La pregunta "què he de menjar avui?" no ha de representar un problema. L'objectiu és seguir unes pautes dietètiques coherents que assegurin una aportació nutricional suficient i que no ens facin canviar molt el que mengem habitualment a casa.
El dietista-nutricionista és el professional que s'encarrega de l'entrenament dietètic, de l'educació nutricional, de dissenyar les eines necessàries per seguir una dieta individualitzada i equilibrada, i ensenyar a seguir unes bones pautes conductuals davant del menjar. De vegades és inclús necessària l'ajuda d'un psicòleg o psiquiatra, a més d'un metge o endocrí que ens controli els paràmetres analítics i descarti altres problemes que ens puguin provocar un augment de pes.