L'esport és sa. Tota activitat física comporta no només un nivell de salut si es practica adequadament, sinó que és per a molts font de benestar.

Curiosament, com passa amb altres activitats, ens centrem en un determinat esport o afició i l'intentem practicar amb assiduïtat per a millorar-ne la tècnica, per a perfeccionar resultats, per a compartir amistats, per a aclarir la ment… i sense adonar-nos ens veiem en entorns similars o en condicions d'exercici que es repeteixen amb reiteració. Igual passa en l'entorn laboral: es donen rutines d'exposició que podem no reconèixer d'entrada, o bé l'interès per obtenir beneficis ens hi fa persistir.

Això, per se, no és dolent. Però sabem que l'exposició a petites quantitats de determinades substàncies de forma repetida és un factor de sensibilització, d'aparició d'al·lèrgies. Al cap i a la fi, si el cos es sotmet regularment al pol·len de parietària, el nas pateix igual si és per un manteniment de carreteres que si creuem el bosc en una prova d'orientació. O una resina epoxi afectara igualment al que arregla sovint maquetes que a qui treballa en emmotllats de fibra de carboni. Les al·lèrgies són específiques, amb major penetrància en petites quantitats i amb exposició reiterada - tant si hi ha contracte com si és per afició. Encara més, alguns esports comporten una ventilació forçada, o una activació circulatòria amb major permeabilitat digestiva, o simplement un desplaçament a llocs remots per a la seva pràctica.

La pràctica d'alt nivell mereix un especial esment: pot requerir condiciones respiratòries extremes, legislació antidopatge amb restriccions a acreditar, necessitats nutricionals molt específiques i altres condicionants a tenir molt en compte en l'assistència mèdica a esportistes d'elit.

Podem considerar les al·lèrgies en l'esportista en tres nivells:

1. Al·lèrgia com a condició de base
   Aspectes a considerar en una persona que pateix al·lèrgia i que vol desenvolupar una activitat esportiva. No suposa risc. No contraindica en general la pràctica d'exercici ni de cap esport en particular; però pot condicionar el rendiment a alt nivell. Alguns exemples:
   
   1. Al·lèrgia a fàrmacs. A antiinflamatoris o antibiòtics en esports de risc. A apòsits, antisèptics o productes de massatge per contacte.
   2. Al·lèrgies respiratòries. En l'esforç màxim pot existir una limitació aeròbica màxima, o terapèutica davant del dopatge, o en pràctica d'exercici amb animals.
   3. Clínica sinumaxil·lar en la pràctica aèria o subaquàtica.
   4. Al·lèrgia alimentària. Pel que fa a la nutrició variada i l'aportació calòrica equilibrada en èpoques d'alt rendiment. O al·lèrgies alimentàries extenses que condicionen els desplaçaments.
   5. Urticària colinèrgica o dermografisme sever. Sense ser greus poden condicionar la higiene i la vestimenta (dutxa, roba interior, motxilla, arnesos).
2. Limitacions especifiques
   Al·lèrgies que suposen risc. Condicionen determinades pràctiques esportives. Contraindiquen alguns esports.
   1. Urticària per pressió. És un edema retardat en les zones de pressió o recolzament repetit, o a prop d'articulacions. Com aquell tenista que, després d'una mononucleosi, va haver d'abandonar una semifinal en el segon set perquè no li cabien les sabatilles.
   2. Urticària a frigore. L'únic cas d'urticària que pot tenir patró familiar. La clínica en la sobreexposició a fred és de gravetat vital. Això limita l'activitat a l'aire lliure i contraindica totalment els esports aquàtics.
   3. Fotosensibilitat. Com a quadre d'al·lèrgia cutània, com a fotoal·lèrgia a productes aplicats en la pell i en el context d'altres malalties. Poc golf, poca vela, poc rem i poca platja.
   4. Al·lèrgia a verí d'abelles o vespes. L'esportista sap que ha de disposar d'adrenalina d'autoinjecció. Els organitzadors de grans esdeveniments han de tenir en compte aquest aspecte.
   5. Al·lèrgia al làtex. Amb reaccions severes descrites a la pilota d'esquaix i al material de submarinisme.
3. Al·lèrgia amb l'exercici
   Una al·lèrgia que apareix exclusivament amb l'exercici. També descrita com a anafilaxi per exercici depenent d'aliments.
   Quadre d'al·lèrgia alimentària latent, sense sospita clínica pel pacient. El pacient està sensibilitzat (amb proves positives) però sense manifestacions clíniques en el seu estat habitual de repòs. El quadre – per major permeabilitat en la circulació intestinal – es manifesta exclusivament si el pacient realitza esport intens les 2 o 3 hores després de menjar determinats aliments. Això condiciona l'exercici i l'entrenament i la reacció és generalitzada.