La Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) és una malaltia complexa deguda al dèficit de secreció d’insulina i a l'augment de la resistència perifèrica a l’acció de l’hormona, que ocasiona hiperglucèmia i condueix a l’aparició de complicacions microvasculars i macrovasculars.
Un mal control de la glucèmia n'augmenta les complicacions. El control estricte dels factors de risc cardiovascular és essencial per disminuir l'aparició d'aquestes complicacions i la mortalitat. La incidència de complicacions microvasculars i macrovasculars s'ha demostrat que es pot reduir, amb control rigorós, en més del 50% dels pacients de risc.
La principal causa de mort en els pacients diabètics és la malaltia cardiovascular. La DM2 incrementa el risc de malalties coronàries al doble en els homes i quatre vegades en les dones, respecte a la població no diabètica.
Símptomes
- Sensació de cansament.
- Set excessiva.
- Pèrdua de pes, sense deixar de tenir gana.
- Micció freqüent i abundant.
Diagnòstic, detecció precoç i prevenció de la diabetis
Un nombre important de diabètics fa vida normal sense arribar a diagnosticar la malaltia, degut a què aquesta inicialment dóna pocs símptomes.
Per al diagnòstic de DM2 calen almenys dues determinacions de glucèmia basal ≥ 126 mg/dl en plasma venós, desprès de 8 hores en dejú i repòs nocturn.
S’ha proposat recentment la utilització de l’HbA1c com a criteri diagnòstic. Un valor superior a 6,5 seria diagnòstic de diabetis, mentre que un valor entre el límit superior de la normalitat i 6,4 es consideraria prediabetis.
Tractament
Modificació dels estils de vida
- Exercici físic. Es pot caminar ràpid. És un bon exercici, molt apropiat i gairebé a l’abast de tothom.
- Alimentació. La dieta mediterrània, amb petites modificacions, pot ser un bon exemple d’alimentació equilibrada.
- Els hidrats de carboni (45-60% de l’energia total diària) han de ser principalment d’absorció lenta (pa, patates, arròs, llegums i pasta italiana. Consumiu preferiblement pa integral). S’hauria de limitar la fruita a un màxim de tres peces mitjanes repartides al llarg del dia, principalment després dels àpats.
- Les proteïnes (15-20% del total calòric diari) han de provenir preferiblement del peix i d’aliments d’origen vegetal.
- En el consum de greixos (20-30% del total calòric diari), s’ha de limitar la ingesta de colesterol i de greixos saturats.
- Cal consumir preferentment lactis desnatats o semi-desnatats. S’ha d’incrementar el consum de fibra soluble.
- Cal limitar el consum d’alcohol.
- En pacients hipertensos, s’ha de limitar el consum de sal.
- Cal revisar la quantitat de sucres en els aliments elaborats comercialment.
Modificació dels factors de risc cardiovascular
- Hipertensió: s’aconsella un objectiu de control de la PA <130/80 mmHg.
- Dislipèmia.
- Obesitat.
- Tabac. Cal aconsellar a tots els pacients que deixin de fumar. No estan contraindicats els fàrmacs per a la deshabituació tabàquica.
Tractament farmacològic
Si amb les modificacions de l’estil de vida no s’assoleix un control glucèmic adequat als 3-6 mesos, s’hauria de prescriure un fàrmac oral.
Si el pacient no està controlat adequadament amb un fàrmac oral, s’ha d’associar a aquest un segon fàrmac amb un mecanisme d’acció diferent, per aprofitar el seu efecte sinèrgic.
Si no s’aconsegueix un bon control, es pot afegir una dosi nocturna d’insulina o un tercer fàrmac oral.
Complicacions
Complicacions cròniques
- Envelliment de les artèries.
- Retinopatia diabètica.
- Nefropatia diabètica amb el risc de patir insuficiència renal i en algunes ocasions requerint tractament amb diàlisi.
- Neuropatia diabètica per afectació del sistema nerviós amb pèrdua de sensibilitat (principalment a les cames i als peus), aparició de llagues i disminució de la potència sexual en l'home.
- Disminució de les defenses immunitàries.
- Disminució de la fertilitat en la dona.
Complicacions agudes
- Cetoacidosi. Es manifesta quan hi ha un excés de glicèmia a la sang, augmentant la necessitat d’orinar i beure. Hi ha deshidratació i aparició de cossos cetònics a l'orina amb la progressiva acidificació de la sang. El grau més alt és el coma diabètic. Pot ser deguda a un mal tractament o a la presencia d'una malaltia afegida (infeccions, traumatismes, intervencions quirúrgiques, …).
- Hipoglucèmia. És una baixada brusca del nivell de sucre a la sang que es pot manifestar amb sudoració, tremolor, cansament intens, desorientació i, si no es tracta, inclús amb convulsions i pèrdua de consciència. Pot ser deguda a ingesta insuficient, excés de medicació o activitat física excessiva.