La diabetis és una malaltia crònica amb una elevada prevalença entre la nostra població, amb una proporció que oscil·la entre un 8 i un 12% segons el rang d'edat que es miri. Recentment s'ha publicat un estudi fet a tota Espanya en el que nosaltres hem participat, a on per primer cop podem conèixer de primera mà amb dades fiables la prevalença al nostre país. Així, la diabetis coneguda apareix en un 8% dels casos i la diabetis no coneguda gairebé arriba fins el 4% dels casos (F. Soriguer et al., «Prevalence of diabetes mellitus and impaired glucose regulation in Spain: the Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Study», Diabetologia, Oct. 2011).

La forma més habitual és el que es coneix com a diabetis tipus 2 (antigament anomenada diabetis de l'adult), però també existeix una forma que afecta fonamentalment a nens (anomenada diabetis tipus 1) que si bé es presenta en una freqüència molt més petita, té un gran impacte i repercussió social donat el grup d'edat al que afecta. De fet és una de les malalties cròniques més freqüents entre la població infantil.

La diabetis mellitus és un problema de salut en si mateixa, però no podem oblidar que a més comporta tot un seguit d'altres malalties molt freqüents associades a ella i que són alhora objectiu prioritari del nostre sistema de salut. L'obesitat, la hipertensió, l'afectació renal o ocular o l'aparició de malaltia cardiovascular són malalties que podem prevenir o millorar si tractem adequadament la diabetis.

És per aquest motiu que una de les principals preocupacions de qualsevol sistema sanitari es basa en el desenvolupament d'estratègies que abordin de la forma més integral possible aquesta malaltia. Tal com us podeu imaginar, l'amplitud de camps que pot abastar la diabetis fa que el seu abordatge i tractament hagi de ser per força multi-disciplinar i des dels diferents àmbits d'atenció als pacients del sistema; des de l'atenció primària, amb un paper fonamental donat que suporta el pes més gran de l'activitat assistencial d'aquesta malaltia, passant pel metge especialista per a casos mes complicats o difícils de portar, així com diversos especialistes que en un moment o altre han d'intervenir per tal de tractar les comorbiditats que es poden presentar (oftalmòlegs, nefròlegs, etc.). No podem oblidar el paper clau que té el professional d'infermeria en el tractament i seguiment de pacients amb diabetis. El control, el tractament i seguiment dels pacients amb diabetis, requereix una especialització per part del personal d'infermeria, tant a nivell tècnic de la malaltia com d'abordatge psicològic.

No es pot oblidar que la diabetis és una malaltia amb unes característiques pròpies, especialment degut a la seva cronicitat, amb l'aparició d'importants complicacions cròniques de gran impacte, i de complicacions agudes que poden aparèixer a qualsevol edat i moment. Per tant és necessària la implicació del pacient en el seu propi control, i donar-li una autonomia al llarg de tot el procés.

En resum, la diabetis és una malaltia crònica molt prevalent que requereix d'un acurat control mèdic amb la col·laboració del pacient per al seu bon control.