Les alteracions podològiques en la fase de creixement han de ser tractades per a evitar les repercussions que poden tenir a tot el cos en l'edat adulta. Una exploració adequada pot detectar aquestes alteracions i permet planificar el tractament adequat a cada cas. Aquestes exploracions inclouen estudis biomecànics, posturals i en decúbit per a detectar possibles assimetries, alteracions rotacionals i/o torsionals, etc.

És de gran importància també en aquests casos comptar amb altres professionals que faran que el tractament de les patologies detectades sigui integral: fisioterapeuta, pediatre, etc.

Un apartat molt important en la marxa infantil és el calçat. La utilització d’un calçat adequat és molt important per a aconseguir l'estabilitat i protecció que el peu del nen necessita. Per això, un bon assessorament en el tipus de calçat a utilitzar en cada edat és molt important.

Alteracions més comuns en el peu infantil

Peu pla infantil

Disminució de l’arc longitudinal intern conegut com el «pont». Pot ser rígid o flexible i requereix un examen clínic per a diferenciar-lo. És bàsic diagnosticar aquesta alteració morfològica a temps per a prevenir futures lesions i deformitats tant al peu com a les cames. En moltes ocasions només es tracta d’un peu valg fisiològic (normal) que els nens presenten fins als 6-8 anys, que juntament amb el teixit gras situat a la planta del peu, que els serveix d’amortiment en els primers anys de vida, pot portar a un mal diagnòstic. No s’ha de confondre mai un peu pla amb el greix abundant que els nens presenten a nivell plantar en aquestes edats.

Símptomes més comuns que els pares poden observar:
* El nen es queixa de dolor a les plantes o als bessons.
* S’entrebanca massa sovint.
* Es cansa de forma exagerada.
* Camina amb els peus cap a dins (per evitar el dolor molts nens es recolzen sobre la part externa del peu).
* Camina tocant-se amb els genolls (genu-varum).

Peu pseudoequí

És la incapacitat o la dificultat de recolzar el taló a terra degut a l’escurçament del tendó d’Aquil·les, provocant durant la marxa dolor als bessons i a tota la musculatura posterior de les cames.

Malaltia de Sever

També anomenada apofisitis posterior del calcani o osteocondritis calcània, es tracta de la inflamació i irritació del cartílag de creixement de l’os del taló.

Incidència: nens de 8-13 anys i nens de 6-13 anys que practiquin esport de forma constant. Tenen més risc esports amb gran impacte dels talons com el futbol, ballet, tennis, bàsquet, atletisme, etc.

Causes: la part posterior del calcani s’ossifica en aquestes edats i l’esport excessiu provoca grans tensions per part del tendó d'Aquil·les sobre el taló. Això comporta unes microfractures constants i apareix el dolor.

Símptomes. Apareix en tres etapes:
* Molèstia discreta després de practicar l’esport durant 2-3 setmanes
* Increment de les molèsties que també apareixen durant l’exercici físic
* Dolor incapacitant al realitzar qualsevol esforç com saltar, córrer, etc.

Tractament:
* Plantilles per corregir qualsevol alteració del peu que agreugi el dolor, amb taloneres per relaxar la musculatura dels bessons (la part que contacta amb el taló serà amortidora i la part externa compacta).
* Crioteràpia per reduir la inflamació (aplicar gel 3 cops al dia).
* Estiraments de la musculatura posterior de la cama.

Alteracions dinàmiques (formes anormals de caminar)

Pseudoequí funcional

El nen camina de puntetes dins d’una evolució cap a la marxa adulta que pot corregir-se espontàniament, però que si perdura pot provocar una retracció de la musculatura posterior de les cames i que, per tant, s’ha de controlar.

Introversió

El nen camina amb les puntes dels dits cap a dins. Té diferents causes i han de ser revisades i controlades:
Males postures: s’asseu amb els peus sota els malucs amb les puntes dels peus cap a dins.
Torsions tibials: la tíbia rota internament o externament.
Torsió tibial interna: depèn de l’edat pot tractar-se d’una evolució normal ja que va normalitzant-se fins als 7-8 anys. Una rotació anormal s’ha de tractar. Normalment va associada a un genu-varum.
Torsió tibial externa: no es corregeix espontàniament i es recomana tractament immediat. Pot aparèixer com a mesura compensatòria d’una avant versió femoral.

Tractament: depenent del grau de torsió i de l’edat del nen, s’indicarà exercicis, fèrules correctores o intervenció quirúrgica.

Metatars adducte

La meitat anterior del peu es desvia cap a la línia mitja del cos, provocant aquesta característica forma de caminar.

El diferenciem en 3 graus: lleu, moderat i sever en funció de la seva torsió, i de la resistència que té a la correcció.

Tractament: exercicis, fèrules i/o plantilles correctores en funció de la gravetat. S’ha de realitzar abans dels 18 mesos de vida.

Metatars adducte funcional: Només s’observa la torsió del peu en bipedestació (dempeus), en canvi, en repòs desapareix . S’ha de controlar però en principi no requerirà cap tractament.

Extraversió

El nen camina amb les cames i els peus oberts. En aquest cas també hem de diferenciar-ne l’origen:
* Males postures: s’asseu a terra com « els indis », dorm amb una cama estirada i l’altra en semiflexió, etc.
* Disminució de la rotació interna de l’articulació coxofemoral

Torsions femorotibials

Genu-varum

Es tracta d’una deformitat de les extremitats inferiors que formen un angle amb concavitat interna donant una aparença de cames arquejades. Els genolls estan separats entre si quan l’individu està dempeus.

Causes: creixement asimètric o defectuós de la tíbia i/o el fèmur, mala consolidació d’una fractura o incurvació congènita de les cames.

Evolució: el nadó té un var de genoll fisiològic que es va normalitzant fins als 2 anys de vida aproximadament.

Tractament: rehabilitació amb especialistes de l’aparell locomotor (bioespinòlegs, fisioterapeutes, osteòpates) i suports plantars per millorar i reduir la patologia i les seves conseqüències a la resta del cos. Només en casos greus es recomana la cirurgia.

Genu-valgum

Es tracta d’una deformitat de les extremitats inferiors que formen un angle amb concavitat externa donant una aparença de cames en X. Els genolls es toquen quan l’individu està dempeus. Hem de diferenciar el valg de genoll articular, que només és perceptible per la debilitat muscular i lligamentosa dels nens i que millora espontàniament del valg esquelètic, que és el que s’haurà de controlar.

Símptomes: els pares observen que el nen s’entrebanca molt sovint, es cansa ràpidament i es queixa quan ha de fer alguna activitat física. Hem d’evitar el sedentarisme, que pot provocar l’obesitat i l’accentuació del problema. Un tractament ortèsic adequat (plantilles) invertiran de forma visible aquesta situació.

Causes: creixement asimètric o defectuós de la tíbia i/o el fèmur, mala consolidació d’una fractura o absència de genu-varum fisiològic dels 0-2 anys.

Evolució: a partir dels 3 anys apareix el valg fisiològic de genoll, que augmenta de forma progressiva, s’estabilitza i comença a disminuir fins a obtenir els valors normals de l’adult (al voltant dels 5º) als 7-9 anys.

Tractament: rehabilitació amb especialistes de l’aparell locomotor (bioespinòlegs, fisioterapeutes, osteòpates) i suports plantars o plantilles per millorar i reduir la patologia i les seves conseqüències a la resta del cos. Només en casos greus es recomana la cirurgia.