Les molèsties ocasionades per les extrasístoles són un motiu de consulta freqüent als cardiòlegs. Les extrasístoles són un tipus d'arítmia en què el batec del cor s'avança a la seqüència esperada, en originar-se fora dels teixits normalment encarregats de generar l'impuls cardíac. Encara que sovint són asimptomàtiques, aquest canvi en la seqüència d'activació del cor es pot percebre com una sensació desagradable, com una palpitació o una "bolcada" al pit, i altres cops com la percepció d'una pausa en el ritme normal del cor.
Les extrasístoles són molt freqüents, fins i tot en persones que no tenen malaltia cardíaca. A través d'un electrocardiograma es detecten extrasístoles ventriculars en més del 5% de la població, encara que aquesta xifra és molt superior en persones que pateixen malalties del cor. Es poden presentar aïllades, o bé agrupades seguint determinades seqüències repetitives. Es fan més freqüents en situacions d'estrès, en presència d'algunes malalties i després del consum d'algunes substàncies excitants.
Sabem que en absència de malaltia cardíaca són arítmies benignes, que no incrementen el risc de patir complicacions, si bé poden arribar a ser molt molestes. En l'estudi d'aquestes arítmies el cardiòleg sol recomanar la realització de proves per descartar l'existència d'una cardiopatia subjacent que pogués causar-les o agreujar-les. Entre aquestes proves, l'ecocardiograma-Doppler color té un paper fonamental, en permetre un estudi detallat de l'estructura i la funció cardíaques.
A diferència de moltes altres patologies, no s'han publicat guies ni protocols d'actuació consensuats, per la qual cosa cal esperar una certa heterogeneïtat en el seu maneig per part de diferents professionals. En una enquesta realitzada a cardiòlegs europeus i publicada recentment(1), hi ha una àmplia coincidència en les proves utilitzades: electrocardiograma, ecocardiograma i Holter ECG són recomanats per una àmplia majoria d'especialistes. Pel que fa al tractament, també hi ha consens en què, en tractar-se d'una entitat generalment benigna, tendirem a utilitzar fàrmacs només quan l'arítmia sigui molt simptomàtica, evitant sempre l'ús d'alguns antiarítmics amb més probabilitat d'efectes secundaris, que s'han de reservar per al tractament d'arítmies més greus.
Malgrat la seva habitual benignitat, és lògica la preocupació que susciten en qui les pateix. Una adequada valoració cardiològica ens permetrà, en la majoria de casos, confirmar la benignitat del procés.
