Fa 100 anys, el 1912, es va descriure per primer cop en la literatura mèdica un infart de miocardi, i a dia d'avui segueix sent una de les experiències mèdiques més impactants que pot patir una persona. El desencadenant de l'infart és una obstrucció completa o gairebé completa d'una artèria coronària, encarregada de subministrar oxigen al múscul cardíac. Quan el múscul pateix manca de reg, si aquesta no es corregeix ràpidament, acaba patint una necrosi o mort d'una porció del miocardi. La quantitat de múscul danyat dependrà de diversos factors, però sobretot del temps transcorregut fins que aconseguim desobstruir l'artèria. D'aquí l'enorme importància que té el fet de consultar el més ràpidament possible quan algú pateix símptomes que poguessin correspondre a un infart, com un dolor intens al pit.

Després d'uns pocs dies a l'hospital, toca reincorporar-se a la vida. La reacció que experimenten els pacients és sorprenentment variable. Algunes persones es deprimeixen, s'enfonsen, se senten inútils, i pensen que no tornaran a ser les d'abans. En altres persones predominen els temors i l'ansietat, i sovint apareixen símptomes que, tot i que ho poden semblar, no corresponen amb nous atacs cardíacs. Però també, un nombre important de pacients viuen aquest tràngol com una oportunitat per canviar. S'adonen que abans de l'infart seguien un estil de vida inadequat, marcat per l'estrès, el sedentarisme, l'alimentació inadequada o el consum de substàncies tòxiques com el tabac. En adoptar una o altra resposta hi contribueixen, a més de la personalitat del pacient, la seva situació familiar i social i la influència dels professionals sanitaris.

La veritat és que el pronòstic de la majoria dels pacients que han patit un infart agut de miocardi és bo, si es segueixen les mesures preventives que han demostrat ser eficaces. De fet, sabem que el 95% dels pacients no presentaran cap nova complicació cardiològica en els dos anys que segueixen a l'infart. Està demostrat que aquelles persones que continuen fumant, que no prenen la medicació o que no cuiden els seus factors de risc, tenen una probabilitat molt més gran de complicacions en el seguiment.

Tanmateix, la reincorporació a la vida i el pronòstic no són iguals en tots els pacients. Mitjançant determinades dades de l'historial de cada pacient, els cardiòlegs podem establir el pronòstic personalitzat, el temps de recuperació i de reincorporació al treball, la medicació més adequada i el tipus de seguiment necessari. Una dada molt important és la fracció d'ejecció del ventricle esquerre, xifra que ens dóna una idea de la força de contracció del cor, i que determinem mitjançant l'ecocardiograma-Doppler color. Una altra dada és l'extensió de la malaltia coronària (el nombre d'artèries malaltes), i els tractaments realitzats en aquestes artèries durant l'ingrés, i que determinem mitjançant la coronariografia o cateterisme cardíac. A més, mitjançant la prova d'esforç podem determinar la reserva coronària, la capacitat d'exercici i el nivell màxim de pulsacions recomanats a cada pacient, per a així poder establir un pla personalitzat per a iniciar o tornar a fer exercici.

La intensa recerca que s'ha dut a terme en els darrers 25 anys ha permès canviar radicalment el futur de les persones que pateixen un infart. Un tractament més agressiu en les primeres hores, un control més exhaustiu dels factors de risc i l'ús de medicació preventiva han permès aquests avenços. Al conjunt de mesures que s'han de prendre després de l'episodi per a millorar el pronòstic en diem prevenció secundària. A més dels canvis en l'estil de vida, s'ha demostrat que diverses medicacions ofereixen un benefici a llarg termini. Són els antiagregants, les medicacions per baixar el colesterol (estatines), els betabloquejants i els inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina, a més d'aquelles que siguin necessàries per a controlar tots els factors de risc. Aquesta àmplia gamma de tractaments dificulta el compliment dels plans de medicació per part dels pacients. Per aquest motiu, estan en fase d'investigació avançada, pastilles que agrupen diversos d'aquests productes, fins a "quatre en una", conegudes com polypill, que permetran facilitar la prevenció secundària.

La investigació més nova s'adreça avui dia vers l'obtenció de medicaments millors i més segurs, la medicina regenerativa i la teràpia gènica. Però un dels pilars fonamentals del tractament és i seguirà sent la prevenció, tant per evitar l'aparició de l'infart, com per evitar les seves conseqüències negatives a mitjà i llarg termini.