Les pacients que pateixen pèrdua involuntària d'orina a l'hora de tossir, esternudar, riure, fer exercici o quan tenen relacions sexuals, poden corregir la seva incontinència urinària i alhora millorar el seu plaer sexual i el de la seva parella.

El relaxament vaginal és la pèrdua de l'estructura òptima de la vagina. Els músculs estan relaxats i han perdut to, elasticitat i control, els diàmetres intern i extern augmenten, els músculs del perineu són febles i no tenen el suport adequat. Sota aquestes circumstàncies, la vagina ja no es troba en el seu estat fisiològic òptim. Com a resultat, es redueix l'aspecte sensual del plaer sexual femení. El LVR® (Rejoveniment Vaginal amb Làser) va ser dissenyat per millorar la satisfacció sexual de les dones que, per qualsevol motiu, no tenen la integritat estructural òptima de la vagina.

Moltes dones pateixen innecessàriament símptomes de relaxament vaginal i incontinència urinària de condicions que involucren el relaxament pèlvic. Si teniu qualsevol dels símptomes descrits en aquesta pàgina, truqueu-nos o envieu-nos un correu electrònic. La diagnosi i el tractament apropiats sovint fan possible que la pacient visqui de nou una vida sense els perjudicis i les molèsties associats amb el relaxament pèlvic.

L'objectiu és familiarizar-se amb les diverses formes de relaxació pèlvica que existeixen, i també amb les seves causes, símptomes i tractament. Els òrgans pèlvics inclouen la vagina, l'úter, els ovaris, la bufeta i el recte. Aquests òrgans són mantinguts en la seva posició normal per tres tipus de suport: músculs, capes de teixit (anomenat fàscia) i lligaments. Si aquests suports es danyen per alguna raó, un o més dels òrgans pèlvics pot relaxar-se i, ocasionalment, fins i tot pot sortir una mica per la vagina. A aquests en diem defectes del suport pèlvic, o prolapse pèlvic.

Durant el part, en passar el nadó pel canal del part, els músculs, fàscia i lligaments es separen i poden afeblir-se. Aquest debilitament empitjora gradualment i, amb els anys, pot fer que els òrgans pèlvics no mantinguin la seva posició normal.

Un altre factor important del relaxament pèlvic de la dona és la disminució dels estrògens, hormones femenines que comencen a disminuir en la menopausa. Això contribueix no només al relaxament pèlvic, sinó també a altres problemes de salut en la dona. Per exemple, en dones post-menopàusiques augmenten els problemes cardíacs d'infart de cor.

De vegades el debilitament dels músculs i del teixit pot ocórrer en dones que mai han tingut fills, i les causes poden ser:
• Debilitat congènita dels músculs o teixits de suport.
• Esgotament en els teixits de suport a causa de la tos crònica.
• Augments poc comuns en la pressió abdominal.
• Obesitat.

Els símptomes generals associats amb el relaxament pèlvic depenen de quins òrgans estiguin afectats. Sovint la dona se sent plena o pateix una sensació de pesadesa. Hi pot haver poca o moderada pèrdua d'orina en realitzar activitats físiques normals, com riure, tossir, caminar o córrer. En casos més avançats i menys freqüents de fet una massa pot sortir de l'obertura vaginal. Els símptomes associats amb el relaxament pèlvic depenen de l'òrgan o òrgans afectats, i es defineixen més específicament com:

1. Cistocele. Ocorre quan la bufeta descendeix de la seva posició normal. El símptoma més comú associat amb cistocele és la dificultat per buidar completament la bufeta. Això pot estar associat amb infeccions de la bufeta. Els cistoceles de grans proporcions poden fer que la bufeta s'ompli massa i permeti que degotin petites quantitats d'orina. Això és més comú durant activitats com ara el caminar o accessos de tos.
2. Uretrocele. Generalment ocorre en combinació amb el cistocele, donant lloc a un cisto-uretrocele. Ambdues condicions donen lloc, entre altres coses, a pèrdua involuntària d'orina, sobretot quan hi ha un augment de pressió a l'abdomen en caminar, saltar, tossir, esternudar, riure o fer moviments bruscos.
3. Rectocele. Ocorre quan el recte fa una protrusió al canal vaginal. En general els rectoceles són resultat de traumes durant el part. Amb un recte debilitat o en protrusió, un símptoma comú és el restrenyiment.
4. Enterocele. És quan l'intestí prim sobresurt a la paret posterior de la vagina.
5. Prolapse uterí. Ocorre quan l'úter baixa, perdent la seva posició normal. Hi ha diversos graus de severitat, segons el descens. Això produeix una sensació general de pesadesa o d'estar plena, o que l'úter està descendint.

El diagnòstic d'aquests problemes inclou un ampli estudi de l'historial de la pacient i un detallat examen mèdic. Altres proves, depenent de les circumstàncies, inclouen el procediment de "Q-tip", estudis urodinàmics (estudis computats del funcionament de la bufeta i de la uretra, sense cap dolor, que duren de 15 a 20 minuts), uretro-cistoscòpia (s'utilitza un instrument per a avaluar l'interior de la bufeta i de la uretra) i raigs X del sistema urinari.

Des del punt de vista pràctic, el tractament definitiu és la correcció quirúrgica dels defectes específics.