Esteu aquí

Inici » Quan estem oblidant massa?

Quan estem oblidant massa?

Quan estem oblidant massa?

Les queixes subjectives de memòria
Divendres, 12 Agost 2016

Un alt percentatge de la població espanyola a partir dels 50 anys experimenta pèrdues de memòria. Aquestes pèrdues inclouen oblidar el nom d’una persona que s’acaba de conèixer, productes de la llista de la compra, la dificultat per trobar les claus o alguna cosa que anàvem a fer en aquest moment… Aquests canvis cognitius associats a l’edat poden reflectir un envelliment normal (benigne) o un envelliment anormal (demència).

La frontera entre l’envelliment normal i la deterioració cognitiva que pot associar-se a l’edat està marcada per una entitat nosològica que intenta descriure els canvis cognitius sense arribar a ser una demència establerta.

Aquest deteriorament patològic es coneix com Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL) i comporta:

  1. Presència d’un problema subjectiu de memòria, preferiblement corroborat per un informador.
  2. Constatació d’un trastorn de la memòria objectivat en proves cognitives superior al normal per a la seva edat i educació.
  3. Conservació del funcionament intel·lectual general.
  4. Activitats de la vida diària essencialment preservades.
  5. Absència de demència.

Algunes de les persones diagnosticades de DCL acaben desenvolupant una demència, d’altres en canvi estabilitzaran la seva pèrdua i, a més, podran veure’s beneficiades de programes de rehabilitació, seguiment diagnòstic i prevenció.

Simptomatologia a tenir en compte
  1. Oblits, distraccions, no saber el nom d’una persona o d’algú, oblidar contrasenyes i telèfons corrents, noms de carrers…
  2. No trobar la paraula amb la qual anomenar alguna cosa.
  3. Dificultat per memoritzar i per a nous aprenentatges.
  4. Dificultat per posar atenció i concentrar-se, seguir l’argument d’una pel·lícula, llibre…
  5. Desorientació a llocs freqüents.

Aquests símptomes poden ser indicadors de la necessitat d’efectuar una avaluació neuropsicològica. Aquesta avaluació implica un garbellat cognitiu inicial i la posterior exploració de les funcions superiors (memòria, atenció, orientació, funcions executives, funcions visoespacials i visoconstructives, control motor i valoració de l’estat d’ànim).

Què fer si ens diagnostiquen DCL
  1. S’apliquen intervencions farmacològiques i rehabilitadores.

En les primeres, a criteri del neuròleg, existeixen possibles tractaments farmacològics amb la finalitat de detenir la progressió. Respecte a les segones, s’aplica la rehabilitació neuropsicològica centrada en tècniques d’entrenament de la memòria per potenciar la capacitat mnèsica de persones majors sense demència. A més, aquestes inclouen programes d’entrenament en habilitats d’afrontament i programes d’estimulació cognitiva de les funcions executives, l’atenció i la memòria.

  1. S’efectuen controls semestrals o anuals per part del neuropsicòleg per observar la possible evolució del dèficit.

 

La web de Centre Mèdic Rambla Nova té un caràcter divulgatiu i en cap cas substitueix la relació metge-pacient. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu metge.