Esteu aquí

Inici » L'otitits aguda

L'otitits aguda

L'otitits aguda

Dilluns, 16 Novembre 2015

L’otitis aguda és una de les causes més freqüents de les visites a urgències en l’àmbit de l’otorinolaringologia. L’otitis és la inflamació i infecció de l’oïda. Pot ser agudes (d’instauració ràpida) o crònica (de mesos d’evolució). Segons la seva localització, les otitis agudes poden ser externes o mitjanes.

A l’otitis externa aguda (OME) la inflamació o infecció afecta la porció més externa de l’oïda, és a dir, al conducte auditiu, es pot estendre cap al pavelló auricular.

Aquest tipus d’otitis és més freqüent en l’època d’estiu i moltes vegades va relacionada amb els banys en piscines a causa que és una infecció de la pell del conducte per un bacteri o fong.

Els símptomes més freqüents són dolor o picor, supuració de l’oïda, sensació de taponament i alteració de l’audició.

El tractament d’aquest tipus d’otitis consisteix a antiinflamatoris i analgèsics per al dolor i antibiòtic tòpic en gotes. En el cas que sigui una infecció més extensa, s’afegirà antibiòtic per via oral. Així mateix, és important evitar l’entrada d’aigua a l’orella així com la manipulació del mateix, ja que podria empitjorar la infecció.

En segon lloc, ens referim a otitis mitjana aguda (OMA) quan afecta l’orella mitjana, el qual es troba localitzat després de la membrana timpànica. A diferència de l’otitis externa, l’otitis mitjana és més freqüent durant l’hivern, ja que la seva causa més freqüent és la infecció de la via aèria superior.

La trompa d’Eustaqui (ET) comunica la porció més alta de la faringe amb l’oïda, i té com a funció “ventilar” o equilibrar la pressió a l’interior de l’oïda amb la pressió atmosfèrica. A vegades, la TE es veu bloquejada a causa de refredats de vies altes, al·lèrgies, presència d’un teixit adenoide de grans dimensions o altres processos inflamatoris. Aquest bloqueig produeix una disfunció de la mateixa, el que facilita l’acumulació de moc en l’orella mitjana i una posterior infecció del mateix. Això es relaciona amb què l’OMA sigui més freqüent en la infància, ja que en aquesta edat la TE és més propensa a obstruir per la seva específica anatomia.

Els símptomes més freqüents són el dolor -que en nadons pot produir irritabilitat i plor inconsolable-, febre, sensació de taponament i alteració de l’audició. A vegades s’observa la sortida de mucositat o secreció purulenta procedent de l’oïda, provocada pel trencament del timpà, que es relaciona amb què el pacient nota un ràpid alleujament del seu dolor. Aquestes perforacions de la membrana timpànica solen tancar-se de manera espontània.

El tractament de les OMA va enfocat principalment a pal·liar el dolor mitjançant analgèsics i antiinflamatoris. La utilització d’antibiòtics per via oral s’ha d’estudiar per part del metge en funció de la simptomatologia, edat i estat general del pacient. En cas de complicacions o en otitis mitjana aguda de repetició s’estudiarà l’opció quirúrgica que consisteix en la col·locació d’un va tenir de ventilació o drenatge transtimpànic.

 

La web de Centre Mèdic Rambla Nova té un caràcter divulgatiu i en cap cas substitueix la relació metge-pacient. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu metge.